- La durabilitat dels discos òptics varia dràsticament segons si són premsats de fàbrica o gravats per lusuari.
- El deteriorament químic conegut com a Disc Rot pot inutilitzar els suports en degradar la capa adhesiva i les dades.
- L'emmagatzematge a llocs frescos, secs i en posició vertical és crucial per maximitzar la longevitat del format.
Segurament hi tens algun calaix ple de discos que al seu dia van ser el centre del teu entreteniment o el magatzem dels teus records més preats. Encara que ens semblin objectes gairebé indestructibles, la realitat és que el suport físic digital té data de caducitat , i no és qüestió de si passarà, sinó de quan.
Passem de l'era analògica del VHS a la comoditat del format digital pensant que la informació seria eterna, però els materials que componen un DVD no són immortals. Factors com la humitat o la qualitat del disc influeixen que les teves dades puguin desaparèixer molt abans del que imagines si no les cuides adequadament.
Quant de temps viuen realment els discos òptics?
No hi ha una xifra màgica que serveixi per a tothom, ja que depèn totalment del tipus de disc. En general, un estudi indica que poden aguantar uns 20 anys en condicions òptimes, encara que això és una mitjana molt conservadora. Si parlem de CDs de fàbrica ben conservats, alguns poden superar els 50 anys, mentre que els Blu-ray, curiosament, podrien tenir un sostre d'uns 20 anys segons certs experts.
La cosa canvia molt si fem servir discos gravables o regrabables. Aquests solen ser més delicats i la seva esperança de vida ronda els 20 anys , podent caure dràsticament fins als dos anys si l'ambient és hostil. D'altra banda, els discos que vas comprar en blanc i mai vas gravar tenen una vida útil molt més curta, situant-se habitualment entre els 5 i 10 anys.
El temut Disc Rot o descomposició del disc
Segurament hauràs sentit a parlar del discrot o podriment del disc . No és una llegenda urbana sinó un procés químic on l'adhesiu que uneix les capes del disc es degrada. Quan això passa, el làser no pot llegir la informació i el disc queda bàsicament com un posagots car. Si notes taques, ombres o punts estranys a la superfície, és un senyal claríssim que el disc s'està morint i hauries de fer-ne una còpia com més aviat millor.
És important entendre que l'envelliment comença des del moment de la fabricació. Tant se val si el disc està buit o ple de dades; la capa física és la que pateix la degradació independentment que hi hagis escrit uns 1s i 0s. Per això, passar les dades d'un disc vell a un de nou no és una solució màgica, ja que el suport nou també començarà el compte enrere.
Factors que acceleren la mort dels teus DVDs
Perquè un disc duri el màxim possible, lentorn és fonamental. L' exposició a la llum solar directa, la calor excessiva i la humitat són els pitjors enemics de la policarbonat i les capes reflectores. Fins i tot una cosa tan simple com tocar la superfície del disc amb els dits pot ser perjudicial, ja que el greix de la pell afecta la integritat del material a llarg termini.
- Humitat i temperatura: L'ideal és mantenir-los a uns 18ºC i un 40% d'humitat.
- posició: Guardar-los verticalment evita que el pes d'altres discos deformi l'estructura.
- protecció: L'ús de fundes individuals evita esgarrapades i el contacte amb la pols.
Diferències tècniques i formats
El DVD (Digital Versatile Disc) va ser un salt gegant respecte al VHS gràcies a la capacitat d'emmagatzemar fins a 4,7 GB en capa simple i 8,5 GB en capa doble. Per aconseguir això, es fan servir làsers de 650 nm i un sistema de codificació anomenat EFM Plus, que és molt més resistent als danys físics que el dels CD tradicionals. Hi ha diverses variants, des dels DVD-ROM de només lectura fins als DVD-RW regrabables, i aquests últims són molt més propensos al desgast a causa dels cicles d'escriptura i esborrat.
Tot i que avui manen el streaming i el núvol, el format físic continua tenint adeptes, fins i tot entre la Generació Z, que comença a valorar la tangibilitat. Tot i això, el cost mediambiental és alt, ja que el policarbonat i l'alumini no són biodegradables , convertint els discos obsolets en un problema seriós de contaminació plàstica.
Tenir cura de la temperatura i evitar la llum solar és l'única manera d'estirar la vida de les teves col·leccions, però l'estratègia més segura sempre serà digitalitzar-ne el contingut. Al final, el deteriorament químic és inevitable i l'única garantia que els teus records o pel·lícules favorites no s'esborrin és traslladar-los a suports moderns o núvols d'emmagatzematge.