- El 6G busca multiplicar velocitat, reduir la latència fins a 0,1 ms i ampliar la capacitat davant del 5G, recolzant-se en freqüències de terahercis.
- La nova generació integrarà de forma nativa la intel·ligència artificial, la computació a la vora i funcions de detecció conjunta de l'entorn.
- S'espera que el 6G arribi comercialment cap al 2030, convivint durant anys amb xarxes 5G i 5G avançat en múltiples sectors.
- Europa i Espanya ja inverteixen en projectes 6G per reforçar-ne la sobirania tecnològica i preparar aplicacions crítiques en indústria, mobilitat i salut.
La connectivitat mòbil està vivint la revolució més gran de la seva història. Quan encara hi ha zones on el 4G segueix sent protagonista i el 5G ni tan sols s'ha desplegat del tot, governs, operadores i fabricants ja tenen la mirada posada al següent salt: el 6G. No es tracta només d'anar més ràpid, sinó de dissenyar una xarxa pràcticament instantània, molt més intel·ligent i capaç de suportar una allau de dispositius, dades i serveis que avui tot just comencem a imaginar.
En aquest context, entendre bé què és el 6G i en què es diferencia del 5G és clau tant per a usuaris com per a empreses. Parlem de canvis profunds: noves bandes de freqüència (fins i tot en el rang de terahercis), latències properes a zero, integració nativa amb la intel·ligència artificial, comunicacions hologràfiques, automatització massiva i una relació molt diferent entre la xarxa mòbil, el núvol i els dispositius que fem servir diàriament.
Què és exactament el 6G i què promet davant del 5G
El 6G serà la sisena generació de xarxes mòbils i està cridat a prendre el relleu del 5G avançat o 5G+, també conegut com a 5.5G. Com el 4G va deixar enrere el 3G i el 5G va ampliar les capacitats del 4G, el 6G buscarà anar diversos passos més enllà en velocitat, latència, capacitat de dispositius connectats i eficiència energètica, alhora que obre la porta a aplicacions que avui són pràcticament ciència ficció.
Abans de veure mòbils connectats a 6G, viurem una fase de 5G avançat (5G+, 5.5G), que ja està començant a treure el cap. Fabricants com Huawei asseguren que aquest estadi intermedi, recolzat en tecnologies com MIMO massiu, pot assolir velocitats de fins a 10 Gbps, servint de pont natural entre el 5G actual i la futura sisena generació.
Tot i que encara no hi ha un estàndard 6G tancat, la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), amb la seva recomanació ITU-R M.2160, ja ha fixat objectius de rendiment molt ambiciosos: velocitats pic al voltant de 200 Gbps i, segons diversos estudis, fins i tot pics teòrics de fins a 512 Gbps o de l'ordre d'1 Tbps en escenaris ideals.
La latència objectiu del 6G se situa al voltant de 0,1 mil·lisegons (0,1 ms), una desena part del que persegueix el 5G en els seus modes més avançats. Aquesta capacitat de resposta pràcticament instantània és la que habilitarà cirurgies remotes ultrasegures, vehicles totalment autònoms a alta velocitat o comunicacions hologràfiques sense estrebades.
A més de la velocitat i la latència, el 6G aspira a augmentar de forma dràstica la capacitat de trànsit per àrea, amb referències d'entre 30 i 50 Mbit/s per metre quadrat, ia multiplicar l'eficiència de l'espectre almenys per tres davant de la referència de les xarxes IMT-2020 (el marc que engloba el 5G).
Bandes de freqüència i espectre: del gigaherci al teraherci
Una de les grans diferències tecnològiques entre 5G i 6G estarà a les bandes de freqüència utilitzades. El 4G treballa fins al voltant dels 6 GHz, mentre que el 5G ha anat ampliant la seva presència fins a la franja dels 100-110 GHz en els anomenats mil·límetre wave (mmWave). Per esprémer el potencial del 6G, fabricants com Samsung plantegen fer el salt al rang dels terahercis (THz).
A la pràctica, això suposaria considerar per a 6G tot l'espectre disponible: des de la banda baixa (per sota d'1 GHz, ideal per a gran cobertura) passant per la banda mitjana (1 a 24 GHz, bon equilibri entre abast i capacitat) i arribant a una banda alta que podria anar teòricament fins als ~3000 GHz. El repte aquí és enorme, perquè obliga a dissenyar noves antenes, materials i sistemes de ràdio capaços.
Ja hi ha proves prometedores en aquest terreny. LG, per exemple, ha aconseguit transmetre dades al rang de terahercis a distàncies que han anat creixent: primer uns 100 metres, després entre 155 i 175 GHz a 320 metres a l'exterior i, més recentment, més enllà dels 500 metres. A Xina, s'ha arribat fins i tot a transmetre 1 TB de dades a 1 quilòmetre en un sol segon usant comunicacions sense fil THz.
Fujitsu, en col·laboració amb DOCOMO i NTT, també està experimentant amb ones de sub-terahercis en 100 GHz i 300 GHz. El seu objectiu és aconseguir comunicacions d'ultra alta velocitat que mantinguin una propagació robusta fins i tot en entorns amb obstacles, cosa crítica si es vol fer servir 6G en plantes industrials complexes o àrees urbanes denses.
Tots aquests avenços han de conviure amb el fet que el 5G continuarà operatiu durant molts anys. Per això, fabricants com Samsung posen èmfasi en la necessitat de reservar noves bandes exclusives per a 6G, de manera que les xarxes actuals no es vegin limitades mentre es realitza el desplegament de la nova generació.
Xifres clau: velocitat, latència i capacitat de 6G davant de 5G
El 5G ja va suposar un salt notable respecte al 4G: fins a 20 Gbps de velocitat teòrica bec, latències al voltant d'1 ms en les maneres més avançades i capacitat per connectar fins a un milió de dispositius per quilòmetre quadrat en condicions ideals. Però el 6G ve amb la idea de pujar diversos esglaons a tots aquests fronts.
Les projeccions assenyalen que el 6G podria assolir velocitats fins a 100 vegades superiors a les del 5G. Alguns fabricants, com Samsung, parlen de pics de 1000 Gbps (1 Tbps) per a descàrregues i pujades, mentre que altres estudis barregen velocitats pic de 200-512 Gbps per als primers desplegaments comercials. En qualsevol cas, parlem de poder descarregar continguts immersius de grans dimensions (pel·lícules 8K, jocs complets, entorns de realitat virtual) pràcticament a l'instant.
Pel que fa a latència, la millora és igual de radical. Si el 5G es va dissenyar per acostar-se a latències de l'ordre d'1 mil·lisegon, el 6G busca reduir aquesta xifra fins a l'entorn de 0,1 ms. Algunes visions fins i tot plantegen latències de microsegons en escenaris molt específics, cosa que permetria reaccions en temps pràcticament real per a vehicles, robots o aplicacions mèdiques crítiques.
La capacitat de la xarxa també farà un salt. El 5G ja permet gestionar densitats massives de dispositius, encara que en entorns complicats (estadis, fàbriques plenes d'estructures metàl·liques) no sempre s'assoleixen les xifres teòriques. El 6G, per la seva banda, pretén gestionar encara més terminals simultanis en un mateix espai, mantenint la qualitat de servei fins i tot en situacions extremes.
La UIT, a través d'ITU-R M.2160, fixa com a objectius per al 6G una velocitat estable per a l'usuari final entre 300 i 500 Mbps, latències de l'ordre de 0,1-1 ms, una eficiència espectral triplicada respecte a IMT-2020 i aquesta capacitat de trànsit per àrea de 30-50 Mbit/s/m². Tot això amb un consum energètic per bit notablement inferior al del 5G.
Avantatges i nous escenaris dús que habilita el 6G
Corea del Sud, amb Samsung com a soci tecnològic clau, va ser un dels primers països a detallar quins beneficis pràctics portarà el 6G. L'objectiu és que les primeres xarxes comercials puguin oferir velocitats fins a cinc vegades superiors al màxim teòric del 5G, amb latències deu cops més baixes (al voltant de 0,1 ms). Això es tradueix en transmissions realment en temps real, crucials per a medicina, automoció o automatització industrial avançada.
Samsung va avançar en un informe del 2020 que el 6G permetrà velocitats de descàrrega i pujada de fins a 1000 Gbps, donant suport a futurs formats multimèdia i experiències immersives sense retards perceptibles. La visió és la d'un món encara més connectat on la realitat virtual, augmentada i mixta es fusionin de manera natural, amb continguts que s'adaptin a qualsevol pantalla (o dispositiu) fins i tot si estan connectats a través d'una xarxa mòbil.
Un dels camps més cridaners serà la holografia en temps real. Amb el 6G, les comunicacions hologràfiques d'alta definició podrien convertir-se en una cosa quotidiana: reunions de treball on veus els teus companys en 3D com si estiguessin al davant, espectacles en viu projectats al teu saló o assistència remota a distància amb avatars volumètrics sense talls ni retard.
La sisena generació també promet millorar tots els paràmetres clàssics de xarxa: més velocitat, menys latència, més dispositius connectats, més ample de banda i millor eficiència energètica. A això s'hi afegeix un element clau: la integració molt més profunda de la intel·ligència artificial, que farà que les xarxes s'autooptimitzin, s'autogestionin i reparteixin els recursos de forma dinàmica segons les necessitats de cada moment.
Fabricants com OPPO han posat el focus en com el 6G revolucionarà la manera com la IA aprèn, interactua i s'aplica. S'espera que les xarxes 6G integrin funcions d'IA per ajustar-se soles, detectar problemes abans que impactin l'usuari, prioritzar trànsit crític (per exemple, un vehicle autònom davant d'una descàrrega d'oci) i facilitar aplicacions com ara cotxes connectats, robots logístics o sistemes mèdics remots amb total fiabilitat.
Diferències tecnològiques entre el 5G actual i el futur 6G
Actualment el 5G s'articula al voltant de tres grans escenaris: major ample de banda per a descàrregues ràpides, baixa latència per a respostes gairebé immediates i connexions massives per a l'Internet de les Coses (IoT). El 6G manté aquests tres pilars, però amb la idea d'elevar-los a un altre nivell i, a més, incorporar-hi funcionalitats completament noves.
Una de les grans diferències serà lús de freqüències molt més altes, en el rang de terahercis. Això no només multiplica la velocitat i la capacitat, sinó que també permet habilitar tècniques de comunicació i detecció conjuntes (JCAS): el mateix senyal de ràdio que es fa servir per transmetre dades s'aprofitarà per llegir l'entorn, mapejar espais o detectar objectes amb un nivell de precisió inèdit.
A la pràctica passaríem d'una xarxa 5G amb un sostre teòric d'uns 20 Gbps i latències d'1 ms a un ecosistema 6G capaç d'acostar-se a 1 Tbps i 0,1 ms. A més, la sisena generació serà més eficient energèticament, consumirà menys per cada bit transmès i podrà admetre simultàniament un nombre més gran de dispositius, una mica clau en fàbriques, estadis, ciutats hiperconnectades o xarxes de sensors a gran escala.
Un altre matís important és que el 6G no pretén reemplaçar completament el 5G des del primer dia. A diferència del que va passar en passar de 2G a 3G o de 3G a 4G, aquesta vegada les dues generacions conviuran durant més temps. La idea és que el 6G s'utilitzi per a aplicacions molt exigents (entorns empresarials, industrials, militars, automatització avançada) mentre que el 5G continuarà cobrint gran part del consum general (lleure, xarxes socials, streaming, etc.).
Aquest enfocament híbrid té una altra conseqüència: el 6G es construirà sobre gran part de la infraestructura de 5G ja desplegada, cosa que reduirà costos i complexitat davant de generacions anteriors. Iniciatives com les xarxes Open RAN, impulsades per grans operadores europees (Telefònica, Vodafone, Orange, entre d'altres), busquen precisament aquesta modularitat i obertura per preparar el terreny a la propera generació.
Relació entre 6G, intel·ligència artificial i computació al núvol
Les aplicacions de intel·ligència artificial en mobilitat i entorns industrials no paren de créixer: des d'assistents al mòbil fins a sistemes de manteniment predictiu a fàbriques. Avui dia gran part de l'entrenament de models es fa fora de línia; en acabar un torn de producció, per exemple, les màquines pugen dades al núvol, la IA s'entrena i l'endemà es descarreguen models millorats.
La combinació de 5G i núvol ja permet certes millores, però té límits clars. Els volums de dades necessàries per a IA avançada són tan grans que resulta difícil moure'ls en temps real sense penalitzar la xarxa o multiplicar-ne els costos. Amb el 6G, la idea és que moltes aplicacions d'IA puguin executar-se directament al núvol o al núvol perimetral (edge) sense necessitat d'intermediar tant amb dispositius locals.
En paral·lel, el 6G integrarà de forma nativa la computació a la vora i la computació d'alt rendiment, apropant la potència de càlcul on es generen les dades. Això permetrà, per exemple, que robots autònoms, drones o vehicles connectats prenguin decisions complexes en mil·lisegons recolzant-se en servidors propers, sense haver d'enviar tota la informació a centres de dades llunyanes.
Aquesta arquitectura distribuïda serà fonamental per habilitar un IoT massiu i realment intel·ligent, en què milions de sensors i dispositius es comuniquin entre si i amb el núvol de forma contínua, ajustant processos en temps real. Indústries com la manufactura, la logística o la salut es beneficiaran d'aquesta barreja de connectivitat ultraràpida, IA embeguda i processament distribuït.
Impacte en sectors clau: salut, automoció, indústria i ciutats
A nivell sanitari, el 5G ja ha impulsat l'auge de la telemedicina, però el 6G pot canviar les regles del joc. Gràcies a la seva latència ultrabaixa i fiabilitat extrema, serà viable realitzar operacions remotes complexes amb una precisió que avui no és possible, connectar dispositius mèdics en temps real i monitoritzar pacients crònics amb una granularitat molt més gran.
En automoció i mobilitat, la combinació de vehicles autònoms, drones, robots de repartiment i sensors urbans requerirà xarxes capaces d'orquestrar milions d'interaccions per segon El 5G ja és un primer pas, però per a un cotxe que circula per autopista a 120 km/h, una latència d'uns quants mil·lisegons pot no ser suficient. El 6G ve a cobrir aquest buit, oferint temps de reacció gairebé instantanis i comunicacions vehicle-a-tot (V2X) molt més segures.
La indústria 4.0 també es veurà reforçada. El 6G habilitarà fàbriques pràcticament autònomes, on maquinària, robots i sistemes logístics es comuniquin de forma contínua per optimitzar la producció, reduir deixalles i reaccionar a l'instant davant de qualsevol incident. La comunicació màquina a màquina (M2M) es portarà a l'extrem, i conceptes com la detecció i la comunicació conjunta (JCAS) permetran que la pròpia xarxa “vegi” i entengui l'entorn industrial.
A les ciutats, el 5G ja ha permès desplegar xarxes de sensors per a trànsit, energia o seguretat. Amb el 6G, aquestes smart cities evolucionaran cap a sistemes de gestió gairebé autònoms: trànsit que es regula en temps real amb visió global de la ciutat, xarxes elèctriques intel·ligents que equilibren la generació renovable al segon, o serveis urbans completament automatitzats.
Un altre punt clau serà la connectivitat a zones rurals i remotes. El 6G vol contribuir a tancar la bretxa digital integrant de manera més profunda la connectivitat satelital en el mateix estàndard. Això permetrà portar Internet dalta velocitat a àrees on ara mateix el desplegament de fibra o fins i tot de 5G terrestre és complicat o poc rendible.
Calendari previst: quan arribarà el 6G al mercat
La investigació a 6G no ha començat ahir. La Xina, per exemple, ja va anunciar el 2018 que feia mesos que investigava aquesta nova connectivitat i des del 2020 va impulsar la seva connectivitat desenvolupament oficial. El Ministeri d'Indústria i Tecnologia de la Informació xinès, juntament amb grans actors tecnològics, fa anys que fa proves, incloent-hi el llançament de satèl·lits destinats a experiments preliminars en 6G.
Les previsions més repetides situen la comercialització del 6G al voltant de 2030. El CEO de Nokia, Pekka Lundmark, també va apuntar aquest any durant el World Economic Forum del 2022. Al 6G Wireless Summit del 2019, diferents experts en comunicacions mòbils van coincidir en aquesta mateixa finestra temporal, amb la idea que entre el 2026 i el 2028 comencem a veure els primers casos de.
Corea del Sud ha anunciat que vol comercialitzar 6G entre 2028 i 2030, i preveu engegar un programa pilot el 2026 amb una inversió de centenars de milions d'euros. Huawei, per la seva banda, fa temps que treballa en paral·lel en 5G i 6G i ha reconegut que espera que la sisena generació arribi també cap al 2030.
Samsung va publicar el 2020 un document de referència en què parlava de definir l'estàndard 6G al voltant del 2028 i començar el seu desplegament comercial el 2030. OPPO maneja una visió una mica més conservadora: estima que l'estandardització formal de la futura tecnologia començarà al voltant del 2025, però que la implementació comercial massiva podria no arribar fins al 2035.
A Europa, la Comissió Europea ja ha establert les bases per a la investigació en 6G; a través del 5G-PPP (5G Infrastructure Public Private Partnership) s'han llançat projectes específics d'R+D valorats en desenes de milions d'euros. Peter Stuckmann, representant de la CE, ha assenyalat que l'estudi del 6G encara està en fases inicials, però que l'objectiu és que la seva comercialització arrenqui també el 2030.
La Unió Internacional de Telecomunicacions ha fet un pas clau amb la recomanació ITU-R M.2160, que fixa els requisits tècnics de referència per a les xarxes IMT-2030 (6G). En aquest text s'indica que el 2027 se seleccionarà la tecnologia definitiva i que, cap a final de la dècada, ja hauria d'existir un conjunt d'especificacions prou madures per començar a desplegar les primeres xarxes completes.
Paper d'Espanya i la Unió Europea en el desenvolupament del 6G
Espanya vol ser a la primera línia d'aquesta nova onada tecnològica. El Govern ha aprovat ajudes al voltant de 95 milions d'euros destinades al desenvolupament del 5G avançat i el 6G, i ha impulsat projectes com ENABLE-6G, recolzat per Telefónica i organismes europeus, per investigar arquitectures, casos dús i prototips de xarxa de nova generació.
Operadores com MasOrange ja parlen en les seves estratègies comercials de 5G Advanced com a pas previ al 6G, utilitzant aquest terme per referir-se a les millores evolutives que aniran incorporant sobre la infraestructura 5G actual. En paral·lel, Telefónica, Vodafone i Orange participen en aliances de grans televisions europees per promoure xarxes obertes (Open RAN) que facilitin el lideratge europeu en el futur 6G.
A nivell de la UE, s'ha creat la Joint Undertaking on Smart Networks and Services, una iniciativa conjunta que marca l'estratègia de recerca i innovació a 6G per al continent. El seu propòsit és impulsar xarxes intel·ligents de nova generació que afavoreixin la transformació digital europea, en reforcin la sobirania tecnològica i redueixin la dependència de proveïdors considerats de risc (com Huawei o ZTE).
En paral·lel al 6G, Europa segueix empenyent el desplegament del 5G i del 5G avançat, entenent que la coexistència de diverses generacions de xarxa serà la norma durant força anys. La meta és que les empreses europees puguin recolzar-se en aquestes infraestructures per desenvolupar nous serveis en camps com la indústria 4.0, les smart cities, la mobilitat intel·ligent o la salut digital.
Aquesta anticipació reguladora i dinversió pública és clau perquè el teixit empresarial no es quedi enrere. Des de proveïdors de solucions de connectivitat i ciberseguretat fins a desenvolupadors de programari, fabricants de dispositius o integradors de sistemes, tots hauran d'adaptar els seus productes i serveis a una realitat connectada molt més exigent i complexa que l'actual.
El pas de 5G a 6G no es limita a un simple canvi d'icona al mòbil; és un salt de generació que afectarà la infraestructura de xarxa, l'arquitectura de serveis cloud, la manera com ensenyem, treballem, ens movem i ens relacionem amb la tecnologia. A mesura que ens apropem al 2030, la clau estarà en entendre aquestes diferències, aprofitar al màxim el 5G mentre arriba el 6G i preparar organitzacions, dispositius i aplicacions per a una connectivitat més ràpida, més intel·ligent, més ubiqua i molt més integrada amb la intel·ligència artificial.
