GPU xineses amb suport DirectX 12: Lisuan i Innosilicon es posen serioses

Durant anys, molta gent pensava que les GPU xineses estaven dècades per darrere del que oferien NVIDIA, AMD o fins i tot Intel, segons les notícies sobre maquinari.

La realitat actual és força més matisada: la Xina segueix lluny de liderar el sector, però ja no juga en lligues de fa 15 o 20 anys. Gràcies a una forta inversió estatal i privada, han començat a arribar targetes gràfiques xineses amb suport nadiu per a DirectX 12, Vulkan i OpenGL, capaços de moure jocs AAA recents i, en paral·lel, accelerar càrregues de treball de IA molt serioses. Lisuan i Innosilicon són dos dels noms propis que més estan sonant en el context del mercat d'IA.

Del veto de xips a la nova onada de GPU xineses

El punt d'inflexió es produeix quan Estats Units talla l'accés de la Xina a xips d'IA avançats ia part de la maquinària necessària per fabricar-los, com expliquen articles sobre transistors ForkSheet. Això deixa les empreses xineses en una posició complicada: sense poder comprar GPU de gamma alta per a entrenament de models i, alhora, amb fortes limitacions per fabricar alternatives equivalents a casa.

Davant d'aquest panorama, el gegant asiàtic decideix canviar d'estratègia i apostar fort per dissenyar i fabricar els seus propis processadors i targetes gràfiques. Durant molt de temps, el rendiment de les CPU i GPU “made in China” recordava al maquinari que a Occident s'usava fa 15 o 20 anys; bàsicament, solucions vàlides per a ofimàtica o usos lleugers, però molt lluny del que demanaven els videojocs o la IA moderna.

Els últims anys aquesta bretxa s'ha anat escurçant. Casos com el de Huawei, que ja va aconseguir treure SoC a 7 nm i està empenyent cap a processos de 5 nm, mostren que la indústria local està avançant més de pressa del que molts preveien. Encara no estan al nivell dels 3 nm més capdavanters del mercat, però la distància ja no és abismal.

A GPU passa una cosa similar: els primers intents per a consum massiu no van acabar de quallar, ja fos per manca de rendiment real, drivers molt verds o problemes de distribució. Tot i això, les últimes propostes d'empreses com Lisuan Technology o Innosilicon evidencien que la Xina comença a tenir maquinari que, almenys sobre el paper, pot competir en gamma mitjana i en entorns d'intel·ligència artificial exigents.

Lisuan LX 7G106: la GPU gamer xinesa que apunta a la gamma mitjana

Una de les protagonistes daquest salt és la Lisuan LX 7G106, una targeta gràfica orientada al mercat de consum general i, en concret, al gaming de gamma mitjana. Aquest model forma part de la família basada en la GPU G100 de Lisuan i està pensat per poder jugar a títols AAA actuals a PC.

Lisuan ha confirmat que la LX 7G106 es llançarà el 18 de juny, amb reserves obertes des del 17 de març. Es tracta d'una gràfica produïda en un procés de 6 nm de TSMC utilitzant litografia DUV, un node que ja no és d'última fornada, però que continua sent perfectament vàlid per a una gamma mitjana competitiva.

Un dels punts clau de la LX 7G106 és el seu ple suport d'APIs modernes. La targeta serà compatible amb DirectX 12, Vulkan 1.3, OpenGL 4.6 i OpenCL 3.0, cosa que garanteix que no només servirà per a jocs, sinó també per a programari professional i aplicacions que depenguin d'aquestes biblioteques gràfiques.

Lisuan afirma que aquesta GPU serà capaç d'executar sense problemes una llista de jocs de Steam molt actuals, incloent-hi Cyberpunk 2077, Black Myth: Wukong i Resident Evil 4 Remake. Al material promocional també es mostren títols com Gears 5, The Witcher 3, Baldur's Gate 3, Final Fantasy VII Remake o Indiana Jones i el Gran Cercle, cosa que indica una vocació clara de ser una alternativa vàlida per al jugador de PC mitjà.

La menció a Indiana Jones i el Gran Cercle no és anecdòtica, perquè és un joc que empra traçat de raigs de forma nativa. Si la LX 7G106 pot moure'l correctament, això apuntaria que la targeta compta amb algun tipus de maquinari dedicat per ray tracing, o almenys amb una implementació força optimitzada per programari, una mica poc habitual fins ara a GPU xineses.

Especificacions tècniques de la Lisuan LX 7G106

Tot i que la companyia encara no ha mostrat benchmarks comparatius independents, sí que ha revelat una sèrie de especificacions força detallades que permeten situar la LX 7G106 al mapa.

En termes de potència de càlcul, la GPU arriba 24 TFLOPs a FP32. Això la col·loca en xifres molt similars a una hipotètica NVIDIA RTX 5060 Ti (23,7 TFLOPs), i properes a solucions tan dispars com la RTX 4080 Mobile (24,72 TFLOPs) o la Radeon RX 6950 XT (23,65 TFLOPs). Fins i tot hi ha una altra GPU xinesa, la Moore Threads MTT S4000, que es mou en aquesta mateixa franja amb uns 24,58 TFLOPs.

Això sí, convé recordar que els TFLOPs són només una estimació bruta de capacitat de càlcul i no reflecteixen per si sols el rendiment real en jocs. Factors com l'arquitectura, el disseny dels nuclis, l'amplada de banda de memòria o l'eficiència dels drivers poden fer que dos GPU amb TFLOP similars tinguin resultats molt diferents en FPS.

A nivell de recursos interns, la Lisuan LX 7G106 munta 192 unitats de textura (TMU) i 92 unitats de renderitzat (ROP), cosa que encaixa amb l'objectiu de gamma mitjana/alta sense arribar a l'elit. A l'apartat de memòria ofereix 12 GB de GDDR6 amb un bus de 192 bits, capaç de proporcionar una amplada de banda més que decent per a jocs AAA actuals a 1080p i 1440p.

Pel que fa a multimèdia, la GPU incorpora descodificació per maquinari d'AV1 i HEVC fins a resolució 8K i 60 FPS, i codificació per maquinari d'AV1 a 4K 30 FPS i HEVC a 8K 30 FPS. Això la fa interessant no només per jugar-hi, sinó també per a creadors de contingut que editin vídeo d'alta resolució o facin streaming.

Resulta vistós que la targeta no inclogui sortida HDMI, oferint al seu lloc quatre ports DisplayPort 1.4. És una elecció una mica peculiar per al mercat de consum, on HDMI segueix sent molt habitual, però lògica si es pensa en monitors professionals o setups multipantalla orientats a PC pur i dur.

Si el llançament es desenvolupa segons el previst i els drivers acompanyen, la LX 7G106 podria convertir-se en primera alternativa xinesa realment viable davant les GPU de NVIDIA, AMD i Intel dins del segment de gamma mitjana. Això sí, no estaria de més mantenir certa prudència: altres projectes anteriors prometien molt sobre el paper i després es van quedar a mig camí.

Sèrie Lisuan G100: de la 7G105 professional a la 7G106 per a gaming

La LX 7G106 no apareix sola. Forma part de la família de gràfiques Lisuan G100, una línia que apunta tant al mercat professional com al de consum. Aquesta sèrie marca una fita, perquè suposa el pas de Lisuan de simples prototips a productes llestos per a producció i enviament massiu.

Segons la informació filtrada i els anuncis de la pròpia companyia, la producció de la G100 va arrencar el 2025 amb un procés de fabricació de 6 nm. El primer lot de targetes ja ha començat a enviar-se a clients seleccionats, fet que confirma que no es tracta de maquetes de fira, sinó de gràfics llestos per arribar a PC reals.

Dins la sèrie G100 hi ha dos models principals diferenciats pel seu quantitat de VRAM i públic objectiu. La Lisuan 7G105 està enfocada a entorns professionals, mentres que la 7G106 es destina al gaming ia l'usuari domèstic que també vol rendiment decent en productivitat.

La 7G105 professional arriba amb 24 GB de memòria GDDR6 i suport ECC, un plus de fiabilitat molt valorat en estacions de treball on els errors de memòria poden suposar la pèrdua d'hores de càlcul. Aquesta targeta ofereix fins a 24 TFLOPs a FP32, movent-se en xifres similars a la seva germana gamer.

En proves inicials internes, la 7G105 hauria mostrat un rendiment en jocs proper, i fins i tot superior, al d'una RTX 4060, gràcies a les seves 192 unitats de textura, 96 ROP i fins a 24 TFLOP/s de càlcul FP32. De nou, falten benchmarks independents, però la dada indica que Lisuan no és tan lluny del segment mitjà de NVIDIA com molts podrien imaginar.

Per la seva banda, la 7G106 està orientada clarament a jugadors, amb 12 GB de GDDR6 sobre bus de 192 bits. Manté compatibilitat amb les principals APIs per a gaming (DirectX 12, Vulkan 1.3, OpenGL 4.6 i OpenCL 3.0), interfície PCIe 4.0 i una tecnologia pròpia d'escalat anomenada NSRR, comparable a DLSS o FSR, amb la particularitat de poder funcionar a Windows sobre ARM.

Aquesta combinació de models permet a Lisuan atacar dos fronts alhora: d'una banda, estacions de treball i productivitat pesada amb la 7G105; de l'altra, el vast mercat de PC gaming amb la 7G106. Tot això amb l'objectiu declarat de reduir la dependència de GPU nord-americans, una cosa cada cop més rellevant en el context geopolític actual.

Fantasy / Fenghua 3 d'Innosilicon: 112 GB de VRAM i focus total a IA

Mentre Lisuan se centra en la gamma mitjana i el jugador de PC, Innosilicon ha anat perfilant una línia més orientada a la intel·ligència artificial, computació científica i creació de contingut, sense deixar de banda del tot el gaming. La seva aposta més recent es coneix com a Fantasy 3 o Fenghua 3, segons la font, i representa un salt important respecte a les generacions Fenghua 1 i Fenghua 2.

Una de les característiques més cridaneres d'aquesta nova GPU és la seva quantitat de memòria descomunal: la Fenghua 3 monta 112 GB de VRAM HBM, ideal per a tasques dIA de gran escala, anàlisi de dades massives o aplicacions dalt rendiment on la capacitat de memòria és crítica.

L'arquitectura triada per Innosilicon també marca tendència, ja que la Fenghua 3 es basa en RISC-V i al projecte Nanhu V3, tots dos de codi obert. Això implica que el disseny s'ha creat pràcticament des de zero, sense recolzar-se en la generació prèvia, i encaixa amb l'estratègia de la Xina d'apostar per tecnologies obertes que no estiguin sota control d'empreses occidentals.

Un altre punt clau és la seva compatibilitat amb eines que fins ara semblaven vedat gairebé exclusiu de NVIDIA. Un portaveu de la companyia assegura que la Fenghua 3 és compatible amb la plataforma CUDA, a més de amb PyTorch i Triton. Si aquesta compatibilitat és àmplia i funcional, el ventall d'aplicacions que es pot executar sense grans adaptacions creixeria de manera molt notable.

A l'apartat d'APIs gràfiques, la Fenghua 3 suporta DirectX 12, Vulkan 1.2 i OpenGL 4.6, el que permet el seu ús també en videojocs i aplicacions 3D avançades. Tot i així, la pròpia Innosilicon deixa clar que el focus principal és la IA i la computació general, no tant competir de tu a tu amb les GPU gaming de NVIDIA i AMD.

Durant la seva presentació, la companyia va mostrar donem de jocs com Valorant, Delta Force i Tom Raider funcionant de forma aparentment fluida. Tot i això, no es van facilitar dades concretes de resolució, FPS o ajustos gràfics, així que per ara el rendiment real en gaming segueix sent una incògnita raonable.

Capacitats d'IA i usos professionals de la Fenghua 3

On aquesta GPU sí que vol marcar diferències és al terreny de la intel·ligència artificial i el processament de grans models. Gràcies als seus 112 GB de HBM, la Fenghua 3 pot executar localment models de llenguatge (LLM) de 32.000 i 72.000 milions de paràmetres, cosa que la converteix en una opció molt interessant per a centres de dades i laboratoris que no vulguin dependre del cloud estranger.

En configuracions de servidor amb fins vuit unitats funcionant en paral·lel, Innosilicon assegura que es podrien gestionar models de fins a 586.000 milions de paràmetres, una xifra que la situa a la lliga de les solucions d'IA a gran escala. A més, la GPU és compatible amb models molt populars a l'ecosistema xinès, com DeepSeek V3, R1 i V3.1, així com amb Qwen 2.5 i Qwen 3 desenvolupats per Alibaba.

La Fenghua 3 també destaca en l'àmbit multimèdia i la visualització professional. És capaç de treballar amb espai de color YUV444, valorat per la seva fidelitat cromàtica en fluxos d'edició de vídeo professional, i pot gestionar fins a sis monitors amb resolució 8K a 30 Hz, cosa que obre la porta a configuracions de visualització avançada en sectors com disseny, trading o simulació.

Un dels seus trets més singulars és que, segons Innosilicon, es tracta de la primera GPU del món amb suport nadiu per a DICOM, l'estàndard utilitzat en radiologia i diagnòstic mèdic per imatge. Això permet la visualització precisa de radiografies, tomografies, ecografies i ressonàncies magnètiques en monitors estàndard, sense necessitat de maquinari mèdic específic.

A nivell de sistemes operatius, l'arquitectura OpenCore en què es basa garanteix compatibilitat amb Windows, Linux i Android, cosa que facilita el desplegament de la GPU tant en servidors tradicionals com en altres entorns més embeguts o especialitzats.

El que encara no s'ha detallat públicament són aspectes com el procés de fabricació exacte, el consum energètic o les freqüències, així com el seu impacte a la refrigeració líquida per a PC. Cal esperar que, segons s'acosti la seva comercialització massiva al mercat asiàtic, vagin apareixent dades més precises i, sobretot, proves de rendiment independents.

Impacte al mercat i desafiaments de les GPU xineses amb DirectX 12

L'aparició de GPU com la Lisuan LX 7G106, la sèrie G100 al complet o la Fenghua 3 d'Innosilicon assenyala un canvi important: La Xina ja no es conforma amb solucions discretes per a ús intern, sinó que aspira a competir en segments on fins ara dominaven NVIDIA i AMD sense contestació local.

Per a l'usuari i per al mercat de PC en general, això es pot traduir en més opcions i potencialment millors preus. Si Lisuan i Innosilicon aconsegueixen posar en circulació targetes amb bon rendiment, drivers funcionals i una distribució raonable, l'efecte competitiu podria forçar els grans fabricants tradicionals a ajustar estratègies, marges o segmentació de producte.

A més, el context actual de escassetat de memòria RAM i encariment de components a causa de l'auge dels centres de dades i de la IA fa que qualsevol actor addicional que pugui subministrar GPU en volum contribueixi a alleujar una mica de pressió. Les mateixes GPU xineses, però, també depenen d'aquest ecosistema de memòries (GDDR6, HBM, DDR5), així que la seva expansió massiva tampoc no està garantida.

El repte gran continua sent la producció a gran escala i la distribució internacional. És una cosa llançar un primer lot a clients nacionals i una altra de molt diferent garantir estoc estable, suport global, garantia, actualitzacions de drivers periòdiques i compatibilitat fina amb centenars de jocs i aplicacions diferents.

També serà clau l'evolució dels drivers gràfics i del suport de programari. Per molt bones que siguin les especificacions en paper, si l'ecosistema de drivers no està polit o falten optimitzacions per a motors gràfics habituals (Unreal Engine, Unity, RE Engine, etc.), l'usuari final es pot trobar amb bugs, crashes o rendiment per sota del que s'esperava.

Tot i això, l'avenç és innegable. Fa tant, les GPU xineses per a consum eren poc més que curiositats tècniques; avui parlem de targetes amb suport complet de DirectX 12, Vulkan i OpenGL 4.6, amb 12-24 GB de GDDR6 en gamma mitjana i monstres professionals amb 112 GB de HBM pensats per a IA de gran escala. Manca veure si estaran a l'alçada del hype, però ja no es poden despatxar com a simples còpies endarrerides.

En aquest escenari, el més realista és esperar que durant els propers anys en vegem una consolidació gradual de fabricants xinesos de GPU als seus propis mercats i potser en alguns nínxols internacionals molt específics. Si aconsegueixen tancar la bretxa en programari i suport, i mantenir un ritme d'iteració alt en maquinari, el terme “GPU xinesa amb suport DirectX 12” deixarà de sonar a experiment exòtic i passarà a ser una alternativa que molts usuaris es plantejaran de debò quan muntin o renovin el PC.